VARELA ISABEL, EMILIO

(Alicante, 1887-1951)

És el pintor més significatiu i original de la primera meitat del segle XX, període amb el qual coincideix la seua carrera. Educat en l’Acadèmia de Casanova i amb alguns dels seus deixebles, en 1904 es trasllada a Madrid, estudia amb Joaquín Sorolla i és condeixeble de Salvador Tuset i Tomás Murillo. En 1918 exposa, en la col·lectiva de l’I Saló del Cercle de Belles arts d’Alacant, pintures postimpressionistes, en ple apogeu de la seua època groga. Quan Sorolla va vindre a terres alacantines per a pintar El Palmerar 1918-1919 per a The Hispanic Society de Nova York, Emilio li acompanya, interessant-se de nou per l’obra del mestre. En 1892 aconsegueix un important èxit amb Poble d’Alacant, en l’Exposició Nacional de Madrid, començant a sonar internacionalment. En 1926 exhibeix en l’Ateneu d’Alacant, on durà a terme nombroses individuals, diferents obres de la seua època lumínica, El parral. A partir de 1927 un nou paisatge li influenciarà, el seu amic Oscar Esplá ha construït el seu xalet en Aitana. Al juny de 1928 roman durant dues setmanes a París amb el gran compositor alacantí, després del qual el pintor busca una forma més senzilla i poètica d’expressió a base de tons grisos, és la seua època grisa. En 1932 presenta 58 obres en l’Ateneu, sent sens dubte la seua gran mostra, mateix lloc on en 1936 farà la seua última exposició individual, amb obres que han sigut englobades sota el concepte de realisme màgic. Després de la guerra, a més d’altres presències, acudeix a les convocatòries de la Diputació de 1944 i 1946, obtenint en aquesta última el primer premi.