FRANCÉS Y PASCUAL, PLÁCIDO

(Alcoy, 1834 ­ Madrid, 1902)

Com molts dels seus companys, comença els seus estudis artístics en l’Acadèmia de Sant Carles de València i posteriorment passa a l’Acadèmia de Sant Ferran de Madrid. En 1857 obté el primer premi en l’exposició provincial de Granada, i un any abans havia obtingut una menció honorífica en l’exposició nacional de Madrid. En 1861 sabem que treballa de catedràtic a l’Escola Superior de Belles arts de València. L’any següent els seus quadres semblen tenyir-se d’un cert tint social. En l’Exposició Nacional de 1867 aconsegueix una menció honorífica per un quadre de temàtica cervantina, molt de moda en aqueixos anys. En 1868, aconsegueix la primera medalla en la mostra regional de Saragossa. A la fi de 1870 es trasllada ja definitivament a Madrid. En 1871 obté el seu primer guardó d’importància, una tercera medalla en l’Exposició Nacional.n l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 se li atorga la segona medalla. En la Nacional de 1890 de nou obté una tercera medalla. Dos anys després torna a aconseguir una segona medalla. Plácido Francés es va interessar per tots els gèneres en voga durant el SXIX, així com per la tècnica de l’aquarel·la, que li va portar a ser un dels fundadors més importants de la Societat d’Aquarel·listes de Madrid. També va impulsar el Cercle de Belles arts de Madrid. Va decorar diversos palaus, com el del Marqués de Dosaigües de València i el dels Ducs de Santoña i el Marqués de Larios a Madrid, així com alguns cafés. També va ser un excel·lent retratista, com a exemple, retrat dels reis Alfons XII i María de les Mercès. En 1882 se li va concedir la Creu de Carles III.