CABRERA CANTÓ, FERNANDO

(Alcoy, 1866-1937)

Va nàixer a Alcoi el 8 d’octubre de 1866. Inicia els seus estudis en Sant Carles de València, on és condeixeble de Sorolla, continuant-los a Alcoi i a Alacant amb Lorenzo Casanova. A Madrid segueix la seua carrera de la mà del pintor Cast Plasència. En 1890 va aconseguir una medalla de segona classe en l’Exposició Nacional d’aqueix any amb Orfes. En 1891 la Diputació Provincial alacantina li concedeix una pensió per a romandre a Roma tres anys i ampliar els seus estudis, i d’on remet el quadre Terra, que aconsegueix una segona medalla en la nacional de 1892. Continua cultivant premis, en 1902 aconsegueix la medalla de bronze per Necessita vosté model? en el Saló de París, mateix lloc on en 1906 se li atorgarà la d’or pel seu oli de grans dimensions A l’abisme. La seua consagració internacional va ser en l’Exposició Universal de San Francisco de Califòrnia de 1915 amb el seu cèlebre El sant de l’avi. En la seua obra cal distingir dues etapes, una primera influenciada per la seua estada romana amb una pintura anomenada d’argument Nàufrags i una altra inclinada cap al costumisme valencià El pa el nostre de cada dia i el paisatge després del descobriment de la Serra de Mariola, Aitana, etc. tot això sota el luminisme sorollista, però sense arribar a reduir a taques la figura humana com el cas del gran pintor. També va treballar la pintura religiosa, decorant esglésies de Santa María, Sant Jordi i San Mauro i San Francisco de la seua ciutat natal.