MAURA Y MONTANER, FRANCISCO

Palma de Mallorca (Islas Baleares),1857 - Irún (Guipúzcoa), 1931

Pintor i dibuixant espanyol, destaca amb temes costumistes, paisatges i retrats. Comença la seua formació a l’Escola de Belles Arts mallorquina i en la de Sant Fernando de Madrid, freqüenta a més, l’estudi del pintor Federico de Madrazo. Gràcies a una pensió concedida per la Diputació Provincial de les Illes Balears en 1878, es trasllada a Roma per ampliar els seus estudis. Torna a Itàlia en 1884 com pensionat de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, al costat d’Emilio Sala. Durant aquesta segona estada, realitza nombrosos dibuixos i aigualides d’estil fortunià. Remet assíduament les seues obres a les Exposicions de l’Acadèmia i a les Nacionals de Belles Arts, en aquestes últimes va ser guardonat amb segona medalla en les edicions de 1890 i 1892. El seus paisatges, entre els quals destaquen les seus visites mallorquines de Porto Pi, es caracteritzen per un cromatisme càlid ple de matisos, que entronca amb l’estil de Carlos de Haes. No obstant això, en els seus últims paisatges realitzats a Fuenterrabía és la influència de Darío Regoyos la que preval.