ANTONIO FILLOL (1870-1930). NATURALISME I MODERNISME RADICAL

ANTONIO FILLOL (1870-1930). NATURALISME I MODERNISME RADICAL

[et_pb_section admin_label=»section»][et_pb_row admin_label=»row»][et_pb_column type=»4_4″][et_pb_image admin_label=»Imagen» src=»http://www.mubag.es/wp-content/uploads/2016/09/fillol.jpg» show_in_lightbox=»on» url_new_window=»off» use_overlay=»off» animation=»left» sticky=»off» align=»center» force_fullwidth=»off» always_center_on_mobile=»on» use_border_color=»off» border_color=»#ffffff» border_style=»solid»]
[/et_pb_image][et_pb_text admin_label=»Texto» background_layout=»light» text_orientation=»left» use_border_color=»off» border_color=»#ffffff» border_style=»solid»]

Des del 30 de juny al 25 de setembre de 2016

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Sala d’exposicions de la Segona Planta

VISITES GUIADES a l’exposició el Dissabte a les 18:30h.

Imprescindible inscripció prèvia en el telèfon del museu 96 514 67 80. Places limitades. Activitat gratuïta. Si el mateix Dissabte de la visita a les 12:00h no hi haguera cap reserva, aquesta es cancel·larà. Gràcies i disculpen les molèsties.

 

Antonio Fillol és un dels artistes valencians més particulars i atípics de la seva generació, tant per la forma com pel contingut de les seues obres. Malgrat ser un pintor valorat en vida per un sector avançat de la crítica, la seua obra no gaudeix avui del suficient reconeixement, sent un artista a reivindicar per l’actualitat i la sincronia amb el moment present. Fillol va conrear amb brillantor diferents gèneres però van ser la pintura social i la de gènere les que majors èxits i prestigi li van proporcionar, sent també un agut i profund retratista, així com un refinat paisatgista. Les seues creacions brillen amb llum pròpia dins del panorama de la pintura social del seu temps i resisteixen la comparació amb la de qualsevol altre artista europeu; creacions polèmiques i controvertides, com va ser el cas de La bestia humana (1897) o El sátiro (1906), que parlen amb claredat d’una consciència social i d’un sentit crític que fan de la pintura un arma d’estímul i reflexió. Gairebé la totalitat de la seua obra és fruit de la cultura del naturalisme de la fi de segle, amb la idea de fer de la pintura un document verídic i d’anàlisi de les passions humanes. La cruesa i radicalitat d’alguns dels seus temes estableixen un viu contrast amb el naturalisme edulcorat i sentimental que pràcticament van desenvolupar la majoria dels artistes d’aquest període. Si en pintura pot parlar-se amb propietat d’un “naturalisme radical”, més o menys afí o equivalent al que es desenvolupa en el terreny literari, pocs ho representen millor que Fillol. Els dibuixos entre pintura i la literatura de Blasco Ibáñez són molt intensos durant un període (creo que no se entiende muy bien la frase). Encara que estem en un altre temps i context, podríem dir que Fillol, per la cruesa provocativa d’una part de les seues obres, podria considerar-se el Courbet espanyol de la fi de segle.

Els seus orígens són humils. És fill d’un sabater del barri del Carme de València, en el taller del qual va haver de treballar un temps fins que va poder centrar-se plenament en la pintura. L’esforç en l’aprenentatge el va permetre avançar de manera segura en el domini de l’ofici.

Diversos artistes valencians de la mateixa generació es van desplaçar a Madrid per assistir al taller de Sorolla (Benedito, Mongrell, Andreu), mentre Fillol roman a València, i des d’allí comença a desplegar una intensa activitat i planificació expositiva, doncs va ser molt actiu en la seva projecció exterior, participant en mostres de tot tipus i viatjant per diferents països com França i Anglaterra. És un artista culte i informat que va travar amistat amb personalitats destacades del món de la cultura i de la política.

Fillol serà també un artista atret per la representació del món popular: els tipus populars li van atreure com quelcom més que una imatge pintoresca o folklòrica. Seguint en aquest sentit la tradició de la gran pintura espanyola, Fillol els veu com a paradigmes d’autenticitat i caràcter. Com a bon naturalista busca que les seues obres siguen veritables anàlisis sociològiques, portant la seua influència al terreny psíquic i fisiològic amb la finalitat d’investigar les passions humanes, ideant grans composicions on aborda temes tan d’actualitat com la prostitució, l’abús de menors, la misèria, la violència, l’abandó, la ignorància o la superstició. Alguns dels seus quadres van ser motiu d’escàndol, com va succeir amb El sátiro, que ara es pot veure per primera vegada restaurat.

Hi ha un moment modern de la seua pintura entre 1902 i 1906. Després la seua creació s’escora al regionalisme, sense perdre la brillantor i el vitalisme que el caracteritza.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]