Autor
Descripció de l'obra
Al·legoria d’Amèrica – finals segle XVIII. Oli sobre llenç
La serp i l’ocell s’introdueixen en l’escena com a elements exòtics representatius del continent que s’imagina com una dona asseguda en actitud descansada i coronada amb un tocat de plomes al costat d’un arc i un carcaix amb fletxes. Malgrat no seguir la iconografia clàssica, com també ocorre en l’Al·legoria d’Àsia, Suárez Ordóñez degué modelar la composició d’evident gust neoclàssic a partir de models impresos. Porta un arc que sosté amb la seua mà esquerra, tenint molt a prop un carcaix amb fletxes.
Com en el cas del continent asiàtic, tampoc en aquesta ocasió l’autor ha seguit la Iconografia de Ripa, perquè el tractadista italià la fa aparèixer nua, encara que algunes parts estiguen cobertes amb un ampli drap. Encara que la font d’inspiració no fora Ripa, no dubtem que en la seua composició, Suárez no va ser original sinó que degué tindre present algun model, segurament imprès.
Exposada en la primera planta del Museu. Col·lecció permanent “Del traç neoclàssic a l’esperit romàntic’’.
Situació:
