Amb motiu de la celebració del dia de la Comunitat Valenciana, el DILLUNS 9 d’OCTUBRE obrirem les nostres portes, de 10h a 14h.
Hem programat per a aquest dia, una VISITA GUIADA a les 12h, a l’exposició permanent EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista, on es reuneix el més excel·lent de la pintura alacantina del XIX.
Per a formar part d’aquesta visita heu d’inscriure-us en el telèfon del museu, 965146780, a partir del dilluns 2 d’octubre.
S’informa als assistents a aquesta visita que poden ser fotografiats, pel personal del museu, durant el desenvolupament de la mateixa. Aquestes imatges formaran part dels arxius del museu i podran ser utilitzades en la pàgina web i xarxes socials.
Imatge: Vista del puerto de Alicante, 1875 del pintor oriolà Joaquín Agrasot i Juan.
Visites guiades gratuïtes els Dissabtes: Agost 19:30h i Setembre-Octubre 18:30h (Inscripció prèvia 96 514 67 80)
Lloc: MUBAG, 2ª PLANTA
Dates de celebració: Del 28 de juliol al 15 d’octubre
Comissaris: Montserrat Martí Ayxela i Carlos González López
Procedència de les obres: Col·lecció Comunidad de Madrid.
Organitzadors: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Diputació d’Alacant
El Món dels Madrazo. Col·lecció de la Comunidad de Madrid
Aquesta suggestiva exposició presenta a cinc pintors de la saga mes cèlebre i influent de l’àmbit artístic vuitcentista espanyol. La col·lecció pertany a la Comunitat de Madrid des de 2006, gràcies a una dació per pagament d’impostos per part dels descendents directes dels pintors: María Teresa de Madrazo i Madrazo (filla única del pintor Luis de Madrazo Kuntz) i el seu espòs, Mario de Daza i Campos, que conservaven en el seu domicili de Madrid un patrimoni extraordinari amb obres d’aquests pintors.
La col·lecció formava un conjunt homogeni, i alhora tancat, que hi havia estat conservat en l’esfera de la intimitat de la família Madrazo, tret que la converteix en un llegat excepcional. Existeix un valuós testimoniatge que ens mostra com es trobaven les obres després del desmantellament de la casa. Juan José Daza, hereu final d’aquest patrimoni, va obrir les portes de la seua casa al fotògraf Juan Manuel Castro Prieto, Premi Nacional de Fotografia, qui va realitzar una sèrie denominada amb el suggeridor nom de “La seda trencada”, en la qual es pot veure l’ambient i el context en el qual es trobaven aquestes obres.
A través de les seues obres recorrem diferents corrents artístics del segle XIX. Tres generacions de pintors ens transmeten el pols del seu temps: José de Madrazo Agut, els seus fills Luis i Federico de Madrazo Kuntz, i els fills de Federico, Raimundo i Ricardo de Madrazo Garreta. L’exposició permet un coneixement de les biografies dels pintors i dels representats i al mateix temps una lliçó sobre l’art del segle XIX espanyol. José va nàixer en 1781 i Raimundo va morir en 1920, així el camí cronològic de la mostra abasta un segle de la nostra història i els quadres ens revelen els estils pictòrics de llavors: neoclassicisme, romanticisme, realisme o iluminismo.
Els Madrazo van ser pintors d’èxit reconeguts i admirats internacionalment. Artistes cosmopolites i infatigables viatgers, van completar la seua formació a París i Roma ciutats en les quals es van relacionar amb les Institucions i els artistes mes influents de l’època. Des dels seus importants càrrecs oficials en el Museu del Prado, l’Acadèmia i l’Escola de Belles arts de Sant Fernando, José i Federico, pintors de Càmera, van exercir d’àrbitres de l’art espanyol vuitcentista. Els Madrazo van triomfar com a retratistes i van posar per a ells prestigiosos polítics, literats i artistes del seu temps, a més de l’aristocràcia i la burgesia. Es van transmetre generacionalment l’habilitat en la captació del caràcter dels representats que van pintar amb depurada mestratge. La mostra reuneix “els tresors” de temàtica costumista, religiosa i retrats recopilats i guardats per Mª Teresa de Madrazo i Madrazo. Obres que permeten a l’espectador un coneixement dels hàbits i modes vuitcentistes i donen rostre a una extensa família que també va destacar en l’àmbit de la literatura, l’arquitectura i la música.
Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
Col.labora: MUBAG, Museu de Belles Arts d’Alacant
Comisaria: Maria Toral
Procedència de les obres: Col.lecció particular
VISITES GUIADES DISSABTES 18:30h I DIUMENGES 12:00h. Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia telefonant al 965 146 780.
Il·lusionat que l’estampa, recurs emprat per la Il·lustració, difongués i informés de les barbaritats d’una Espanya entelada pel règim absolutista i despertés el desig en el poble d’abraçar la llibertat, Francisco de Goya realitza de manera ingent dibuixos que després passa a la planxa en quatre sèries: Los Caprichos, LosDesastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates.
L’exposició recull els tres últims àlbums. Goya els grava com a via d’escapament als seus sentiments i concep aquests nous temes amb tal modernitat que els converteix en atemporals i en predecessors de les imatges que ens commouen a diari en els mitjans sobre el nostre món contemporani i irracional.
Los Desastres de la guerra (1810-1820)
Goya va ser testimoni d’excepció de la guerra de la Independència. Amb recança pren imatges del conflicte, però no les copia, és la visió independent i moderna d’un artista davant de la guerra on la mort sempre està omnipresent i els protagonistes hi són les víctimes d’ambdós bàndols. El valor de la sèrie està en la brutalitat conceptual, a la insolidaritat de l’home, un argument que segueix de plena actualitat.
La Tauromaquia (1814-1816)
Per necessitat o per censura, Goya canvia de tema en aquesta sèrie i representa l’espectacle del toreig. Les seues estampes no tenen res a veure amb altres de l’època sobre el mateix assumpte. Amant dels braus, l’artista se centra en la representació dramàtica de successos reals al voltant del bou. Un tema controvertit en la seua època, igual que a la societat actual, en la qual alguns sectors es qüestionen sobre el que ocorre en la sorra i en altres festes al voltant d’aquest animal.
Los disparates (1815-1824)
És l’àlbum més enigmàtic de Goya, composat per gravats que assoleixen la perfecció tècnica. Hi conjuga la representació de la realitat i del seu món interior, oníric i fantàstic per denunciar els vicis, debilitats i perjudicis de l’home. Divuit estampes carregades de subjectivisme i surrealisme que qüestionen el comportament humà, ben irracional. Les manteixes coses que, dos segles després, es mantenen vives en la nostra societat.
VISITA GUADA I TALLER DIDÁCTIC a l’exposició EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista.
L’activitat és gratuita i per a tots els nivells educatius. Per concertar la visita es pot telefonar al 965146787 o enviar un correu a: concertacion.mubag@diputacionalicante.es
A l’exposició predominen els personatges, tant els anònims de les escenes costumistes com els retrats d’encàrrec que llueixen en l’últim bloc de Plenitd. Per aquesta raó, hem dissenyat un taller en el qual els/les alumnes creen els seus propis personatges amb tècniques variades per fomentar la psicomotricitat en els més xicotets i la creativitat en ells i en la resta.
EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMARIA
Visita guiada
El recorregut en l’exposició s’inicia en el bloc de Formació, a la sala de les pintures realitzades quan estudiaven a Roma. En aquest espai se’ls contarà que allò que s’aprèn primer son els volums i formes geomètriques. Per a açò, ens posarem davant d’un quadre i observarem els objectes i direm quina forma geométrica tenen. Com a material d’ajuda a l’explicació es disposarà de formes geomètriques bàsiques juntament a fruïtes perquè vegen les similituds.
Al següent bloc d’Exposicions i premis compararem els quadres amb més i menys llum. Per explicar aquest concepte es crearà una mena de «teatret» en una caixa obscura i amb una llanterna s’anirà il·luminant als personatges perquè comproven allò explicat.
Per finalizar, en l’últim bloc de l’exposició, Plenitud, se’ls dirà que amb allò après ja poden començar a ser pintors i que cada pintor té el seu propi estil. Es pot ser més clàssic o més modern, la diferencia està en la pinzellada i per conèixer la técnica se’ls ensenyaran els materials d’un pintor de l’època, que són els mateixos que s’utilitzen en l’actualitat.
Taller didàctic
Al taller didàctic els alumnes donaran regna solta a la imaginació en base a una activitat concreta i amb uns materials seleccionats perquè s’emporten a casa una tasca de qualitat després de la visita al museu.
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT
Visita guiada
En l’itinerari guiat per l’exposició, l’alumnat coneixerà els passos cap a la configuració d’un artista, recorrent les diferents etapes per les que passa un pintor de l’època, des dels primers anys de Formació, la seua participació en Exposicions i premis obtinguts en elles, fins la Plenitud artística i el Reconeixement Internacional. En el recorregut es detindran en la composició de les obres, en especial en aquelles en les que s’haja utilitzat algun recurs pictòric per aconseguir la perspectiva.
Taller didàctic
En aquest taller volem que l’alumne aprenga i es divertisca. I per a això s’ha ideat un taller en el qual, en base al personatge d’una obra emblemática de l’exposició, els/les alumnes poden aportar la seua creativitat i compondre una obra amb un llenguatge diferent, com dotar-la d’una nova perspectiva o introduir al·lusions a l’actualitat, com van fer els artistes del Pop.
El mètode de treball será l’aplicació de diferents tècniques, entre les quals predominarà el collage per la seua versatilitat i la seua proximitat al llenguatge publicitari i fotogràfic, un llenguatge molt familiar per als joves. Amb aquest recurs aprofitem per introduir retalls que els aporten información, com obres icòniques de l’art del segle XX i peces referents del disseny.
A més, es continuen ofertant les dues guies didàctiques: una per als cursos compresos entre ESO i Batxillerat i una altra destinada a un públic més ampli (escolars de primaria, famílies, adults, grups especials, etc.).
EL SEGLE XIX EN EL MUBAG. De la formació a la plenitud d’un artista, reuneix allò més excel·lent de la pintura alacantina del segle XIX. L’exposició vol donar a conèixer la carrera i els assoliments dels principals artistes de la província, presents en la col·lecció de la Diputació i que van contribuir a donar fama a l’anomenada “escola valenciana”, hui referent en la Història de l’Art Espanyol. La mostra s’enriqueix amb peces que per primera vegada s’exposen en Alacant. El resultat final és únic i fruit de la col·laboració amb obres procedents de l’Ajuntament d’Alacant i de les col·leccions de museus tan importants com el Museu Nacional del Prado i el Museu Sorolla, en Madrid, i el Museu de Belles Arts de València.
La mostra es composa de més de seixanta obres, ordenades cronològicament, que narren les etapes per les que passava un pintor de l’època: primers anys de Formació, participació en Exposicions i premis obtinguts en elles, Plenitud artística i Reconeixement Internacional.
La col·lecció de la Diputació d’Alacant disposa d’una ampla representació dels artistes que van destacar a partir de la segona meitat del segle XIX. En 1863, la Diputació va decidir recolzar la creació artística alacantina mitjançant la concessió de pensions perquè els artistes pogueren ampliar els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Madrid i, després, als grans centres de l’art mundial Roma i París. Va ser així com es va formar el gran nucli de pintura del segle XIX que alberga la col·lecció actual, amb els exercicis d’examen per obtenir la beca i els quadres i escultures obligatòries que els artistes enviaven des de l’estranger. Prova d’açò son les obres de Fernando Cabrera, Pedro Serrano Bossío o Francisco Bushell, entre d’altres.
De la Pinacoteca Nacional es disposa de catorze obres, entre les quals destaquen les premiades a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on foren assidus participants els artistes de la província com Vicente Poveda, Ricardo Navarrete i Fos o Heliodoro Guillén, amb quadres d’història i realisme social.
El tema del retrat i el costumisme també estan presents a l’exposició amb magnífics exemples de la producció d’Emilio Sala, Antonio Gisbert i Joaquin Agrasot en la plenitud de les seues carreres.
L’exposició culmina amb dos espais que es renoven temporalment: el del Reconeixement Internacional, que es dedica als assoliments a l’estranger dels artistes alacantins presents en la mostra o coetanis i vinculats d’alguna manera a la cultura d’Alacant; i el de l’Artista Destacat, espai destinat a ressaltar la figura d’un artista de la província per aprofundir en la seua vida i obra amb un muntatge expositiu atractiu al voltant de la peça seleccionada per a l’ocasió. Aquests dos espais son dos motius més per tornar de nou al museu i gaudir d’aquesta excel·lent col·lecció.
Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
Cookies estrictamente necesarias
Las cookies estrictamente necesarias tiene que activarse siempre para que podamos guardar tus preferencias de ajustes de cookies.
Si desactivas esta cookie no podremos guardar tus preferencias. Esto significa que cada vez que visites esta web tendrás que activar o desactivar las cookies de nuevo.
