965 14 67 80 - Carrer Gravina, 13, 15, 03002 Alacant

La Diputació Provincial d’Alacant des dels seus inicis s’ha erigit com el gran baluard del desenvolupament artístic i cultural de la província. Encarregant-se sempre de conservar i millorar el seu patrimoni.

La idea de crear una Col·lecció Artística de la Diputació parteix de 1838 quan es crea la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, amb motiu de la Reial orde del 27 de maig. La fi del qual era la creació de Biblioteques i Museus Provincials amb les obres procedents de la Desamortització eclesiàstica de Mendizábal de 1835. És així com la Comissió Provincial va conservar les obres religioses procedents dels convents desamortitzats. Desgraciadament en l’actualitat no es conserva una relació de les obres i es desconeix com va poder ser la localització final de la majoria d’elles. Encara que si podem estar segurs que gràcies a aquest encomiable projecte va arribar fins nosaltres una de les peces més importants de la Col·lecció, la taula del Calvari de Crist, obra del segle XVI de Rodrigo d’Osona. Procedent de l’antic Convent de Caputxins de la capital.

taula del Calvari de Crist, obra del segle XVI de Rodrigo d'Osona.

La labor benefactora de la Corporació va continuar en aquesta segona meitat del XIX amb la integració en la Col·lecció del gran lot d’obra pictòrica pertanyent a l’Escola de Dibuix i Pintura del Real Consolat Marítim i Terrestre d’Alacant. Fundat per Carles III en 1785 i desaparegut en aqueixes dates.Va ser el lloc on es van formar gran quantitat d’artistes alacantins seguint l’estètica de les acadèmies neoclassicistes de l’època. Obres d’autors com Suarez Ordoñez, que va ser Director de l’Escola, José Aparicio, Vicente Rodes o José Peyret. I obres importants d’autors aliens a l’Escola com el retrat oficial de Ferran VII, pintat per Vicente López, van passar així a formar part de la Col·lecció Provincial.

Una altra data important per a la formació de la Col·lecció va ser 1863 quan la Diputació, igual que altres organismes oficials, va decidir donar suport a la creació artística alacantina mitjançant la concessió d’una sèrie de beques de formació, també anomenades pensions, perquè els artistes pogueren ampliar els seus estudis a l’Escola Superior de Belles arts de Madrid i, després, en els grans centres de l’art mundial Roma i París. Va ser així com es va formar el gran nucli de pintura del XIX que alberga la Col·lecció actual, amb els exercicis de l’examen per a obtindre la beca i els quadres i escultures obligatòries que els artistes enviaven des de l’estranger.

El primer pensionat va ser Bushell, qui remet a la Diputació d’Alacant Vesprejar a Florència, i li seguirien Agrasot, Lorenzo Casanova, Cabrera i Bañuls, entre altres. I amb les seues obres es reflecteix l’estètica de l’època que comprén des de la pintura de ” història” a la de gènere, el paisatge i el retrat, la temàtica social i el modernisme.

Vesprejar a Florència, Francisco Bushell i Laussat, 1864

Aquests autors també van participar en les primeres exposicions provincials i nacionals de Belles Arts, iniciades el 1856, i que aconseguiren gran nombre de medalles. A partir de 1944 es van fer aquestes mostres de manera més regular, i s’engrandiren així, en qualitat i quantitat, els fons artístics de la Diputació.

De nou, l’any 1932 va ser una data significativa per a la Col·lecció perquè s’inaugurava la seu del Palau Provincial, obra de l’arquitecte Vidal Ramos. Llavors per a l’ornament del Saló d’Actes es van sol·licitar, en qualitat de dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, dotze obres pictòriques procedents del Museu d’Art Modern, actualment del Museu del Prado, que encara ara s’hi conserven aquí. Són pintures d’artistes premiats com ara Marceliano Santa María, Soriano Fort, Tuset o Bárbara i Balzá.

seu del Palau Provincial, obra de l'arquitecte Vidal Ramos.

La política d’adquisició d’obra va continuar amb els concursos nacionals i provincials, en els anys cinquanta i seixanta, amb les obres premiades d’artistes com ara Lozano, González Santana, Pérezgil o Juana Francés. I amb els certàmens provincials d’arts plàstiques i el Premi Azorín de pintura i escultura.

El 1955 la Diputació Provincial va ampliar la seua col·lecció a causa de l’embargament de la Col·lecció de Juan de Rojas de gravats, dibuixos i litografies dels segles XVIII al XX.

Una altra data important per a la Col·lecció de la Diputació va ser 1970, ja que el 3 de novembre el senyor Rafael Beltrán de la Llave va donar a la Diputació un conjunt de peces d’art que o bé havien pertangut a la seua família o bé les havien adquirit, entre les quals hi havia porcellanes, ventalls, miniatures, gravats, mobles valuosos datats dels segles XVI al XIX, i una magnífica col·lecció pictòrica que incloïa obres de Pericás, Bañuls, Agrasot i Esquivel, entre altres. Tot això demostra el gust estètic d’una família burgesa del XIX alacantí.

També el 1971 la Diputació va comprar al senyor Ramón Quiles la seua col·lecció de ceràmica, pintura i escultura, que havia estat exposada al barri de Santa Creu amb el nom de Museu de Ceràmica. La col·lecció incloïa obres d’autors alacantins com ara Alberola, Agrasot, Varela i Gastón Castelló.

En aquesta mateixa dècada dels 70, la diputació comença a preocupar-se per les noves corrents artístiques i impulsa les convocatòries d’arts plàstiques. Les obres premiades en aquests certàmens eren adquirides per la Diputació i engrossien d’aquesta manera els fons amb les peces més actuals.

A hores d’ara aquestes convocatòries segueixen vigents, però s’ha incorporat la modalitat de fotografia. Gràcies a les convocatòries d’Arts Plàstiques es disposa de l’obra de Polín Laporta, Pedro Picó, Antoni Miró, etc.

Els anys huitanta destaquen per les adquisicions d’obres pertanyents a autors espanyols immersos en les avantguardes com Antoni Tàpies, Rafael Canogar, Luis Feito, Juana Francés, Manuel Rivera, Pablo Serrano, Antonio Saura i Eusebio Sempere, entre d’altres.

Pin It on Pinterest

Share This